Des de l'aprovació de la Convenció per a la Salvaguarda del Patrimoni Cultural Immaterial per la UNESCO, aquest tipus de patrimoni s'ha convertit en un element prioritari de les polítiques públiques patrimonials. Aquest article repassa els debats i crítiques sobre el concepte i sosté que, malgrat tot, la introducció del concepte ofereix noves oportunitats per a un ús social, econòmic, polític i museístic del patrimoni. El text planteja com es pot gestionar i museïtzar el patrimoni immaterial, per concloure que estem davant d'una visió absolutament nova del patrimoni que implica no tractar el patrimoni cultural immaterial com si fos material, sinó com un element d'autèntica dinamització social.