Avui en dia les infraestructures estan totalment integrades en la societat, bé sigui en xarxes viàries com ponts o túnels, com en sistemes de subministració per exemple. En el cas que alguna d’elles pateixi algun mal, l’afectació que podrien patir els habitants pot esdevenir considerable, un trasbals important per a l’administració, comunitat, etc. Per això, tant rellevant és la construcció de noves estructures que milloren la vida de les persones, com el correcte manteniment de les ja presents. Així doncs, no sorprèn que en les últimes dècades la investigació de mètodes per al manteniment d’estructures hagi augmentat en gran mesura. Un mètode és la definició d’una estratègia per a identificar els possibles danys que ha patit una estructura, el que es coneix com a Monitorització de la Salut Estructural (SHM). Aquesta SHM consistia habitualment en inspeccions visuals realitzades per experts, no obstant s’ha millorat la precisió i l’efectivitat amb noves tecnologies com són els sensors de fibra òptica (OFS). Els OFS poden classificar-se mitjançant diversos criteris, però un criteri que s’ha assentat és el de la resolució. Els sensors distribuïts (DOFS) poden aconseguir altes resolucions espacials, o petites distàncies entre sensors, de fins a 1mm, de manera que els és possible identificar el comportament global de l’estructura així com detectar possibles afectacions com poden ser esquerdes o fissures. En aquest document es realitza una investigació on es detallen les característiques d’aquests sensors distribuïts de fibra òptica, es classifiquen depenent de l’objectiu de la monitorització i es faciliten exemples d’altres estudis en el camp de l’enginyeria civil. No obstant, la part principal d’aquest Treball Final de Màster consisteix en la determinació d’una metodologia que permeti l’obtenció de les deformacions d’una estructura a partir de les lectures d’un sistema de sensors distribuïts de fibra òptica. Es proporciona l’informe d’una prova de laboratori on s’analitzen els resultats i es comparen amb els d’un model teòric dissenyat per a aquest test, de manera que, amb conclusions positives es pugui assolir l’objectiu principal.

Infrastructures are currently fully integrated in society, either in road networks such as bridges or tunnels or supply systems for example. In case any of them suffer any harm, the inhabitants affectation could be considerable, a significant disruption to the administration, community, etc. Therefore it is as important to build new structures that improve people’s lives as the proper maintenance of the already present. So it is not surprising that in recent decades the methods for the structure maintenance researching has greatly increased. One of these methods consists in defining a strategy to identify structural damage, which is known as Structural Health Monitoring (SHM). SHM used to consist in visual inspections performed by experts, however accuracy and efficiency have been improved by new technologies such as fiber optic sensors (OFS). OFS could be classified using different criteria, nevertheless the criteria that has settled is the resolution. Distributed sensors (DOFS) could reach high spatial resolutions, or small distances between sensors, up to 1mm, so it is possible to identify the structure overall behaviour as well as to detect possible effects such as cracks or fissures. This paper research details the characteristics of these distributed fiber optic sensors, the classification by the monitoring purpose and provides examples of other studies in the civil engineering field. However, the main part of this Master Final Project involves the determination of a methodology to obtain the structural strains using the monitoring sensing data. A report of a laboratory test results, that are analysed and compared with a theoretical model designed for this test, is provided.