La necessitat de caracteritzar cada vegada més el terreny i d’obtenir paràmetres de deformació i resistència del mateix, és un factor determinant a l’hora del desenvolupament dels assaigs in situ. La pressiometria no és una excepció en aquest sentit. És per aquesta raó que les innovacions s’han anat succeint al llarg dels anys, tant des del punt de vista pràctic com teòric. Així doncs, s’han anat incorporant nous transductors col·locats en diferents posicions, capaços de facilitar dades de desplaçament en diverses direccions del terreny que, units a nous mètodes d’interpretació, són els responsables del renaixement d’aquest antic assaig. Aquest treball parteix de la idea de col·laborar en l’avanç i millora dels recursos pressiomètrics actuals.