La ciutat de Berlín és un cas realment únic en la història de l’arquitectura i l’urbanisme d’Europa, la formació de la qual resulta un exemple, més que significatiu, de la cultura urbanística dels últims 150 anys. Els patis interiors d’illa s’han transformant i han modificat les seves característiques de la mà de les transformacions que ha sofert la ciutat. Ha estat una evolució paral·lela, on els canvis soferts per un s’han vist reflectits en l’altre. Tot i això, han mantingut com a constant el seu caràcter públic, o si més no comunitari, de forma inalterable, un tret que els diferencia i els fa profundament especials. El magnetisme i curiositat generats per aquests racons, poden ser considerats com l’origen i causa d’aquesta tesina. Cada jardí interior visitat, hort urbà descobert o passatge interior recorregut han anat despertant les mateixes preguntes; quin és l’origen d’aquests espais? i com es que han adquirit aquest caràcter tan especial?. Aquest recull d’inquietuds és la font de motivació persona, i alhora la inspiració, que dóna fruit a aquest treball.