|
Abstract:
|
En una ciutat canviant i en constant creixement, com ho és Barcelona, el metro hi juga un paper fonamental. Amb la seva arribada, el model de centre i perifèria canvia i les zones pròximes a les estacions passen a ser molt properes a la resta de la ciutat. Es converteixen en nous centres per als habitants, i que tot i ser zones ·privilegiades i molt freqüentades no han estat projectades com a tal. Aprofitar l’energia generada per el metro es considera idoni a un barri com Vallcarca que necessita ser reactivat.
La relació subsòl-superfície és avui inexistent, tant a Vallcarca com a la majoria d’estacions. Es tracta d’estacions fosques i desorientadores que no estan a l’alçada del gran nombre d’usuaris que les utilitzen diàriament. La manca de llum ens desconnecta de la superfície. Per quina sortida cal anar? Si bé els barcelonins sovint sabem on ens dirigim, en el cas de Vallcarca, hem de pensar en els rius de turistes que arriben constantment al ritme del metro.
El projecte proposa un replanteig de l’estació L3 Vallcarca actual i dels tres punts de contacte amb la ciutat: la sortida al c/ de Gomis, a l’ Av. De Vallcarca i a l’Av. de la República Argentina.
Paral·lelament ens trobem en un barri d’una varietat morfològica molt notable, mitgeres vistes, edificis aÏllats que han sobreviscut els enderrocs que ha patit el barri, cases de planta baixa més una enfrontades a edificis de set plantes, etc... Aquests espais existents i immediats a l’àmbit del projecte, com “La fusteria”, la mitgera de l’edifici del carrer Cambrils i la plaça de la Farigola, poden beneficiar-se d’aquesta nova estació i alhora ajudar a generar activitat i per tant no es poden obviar. El nou edifici formaria part d’un planejament del barri desenvolupat al Taller Temàtic HR, i per tant considera com a existents moltes de les decisions preses aleshores.
La situació a la Vall dels tres turons del barri el dota d’una geografia caracteritzada per: les rieres i les fonts, la proximitat a la naturalesa i els parcs i els salts topogràfics. |
