Qualificació obtinguda: 9 M.H.

Al 1998 Marcel Meili escrivia “Perifèria. Una carta para Zurich”. Una crida a arquitectes i dissenyadors per donar significat als talls i ruptures que la infraestructura dels setanta i els llargs murs de les àrees industrials havien deixat a la ciutat. Recordant els pensaments de Robert Walser, en aquest context de vies ràpides però fragments separats, la intersecció entre un tall d'escala infraestructural i la possibilitat d'una linealitat d'escala humana evidenciaria la necessitat de intervenció. Sent conscients que les infraestructures van sempre lligades a la condició de marginalitat, la única manera d'evitar la barrera psicològica seria ocupant-ne els intersticis: domesticar la superestructura i donar-li un ús específic. En un terrain vague entre viaductes, es planteja un edifici per donar visibilitat als projectes de gran escala proposats per universitats, grups d'investigació o individuals. El nivell superior de la fàbrica, pensat per al públic general, permetria la observació i debat al voltant dels treballs exposats i en desenvolupament com si d'un museu es tractés. D'aquesta manera es genera una economia que es basa en el procés i no en el producte i el fet de que la transformació en coneixement, a través del museu, representi el motor per seguir produint. Una economia immaterial basada en la producció de coneixement; un escenari “Yes to All” on l'inesperat hi pot tenir cabuda.