Les tecnologies d’impressió 3D fins al moment s’han centrat en el desenvolupament i millora de les impressions amb materials termoplàstics basats en l’extrusió de filament rígid que donen lloc a productes igualment rígids. En els últims anys però, l’interès del consumidor en la obtenció de productes de baixes dureses no assolibles pels mecanismes de producció amb filaments termoplàstics han anat en augment. Aquesta nova necessitat ha suposat un repte als fabricants i desenvolupadors de tecnologies d’impressió que s’han vist obligats a investigar en disseny i la producció de sistemes mitjançant líquids solidificables per poder satisfer les noves demandes del mercat. La majoria de solucions presentades per les grans empreses del sector fins al moment impliquen l’ús d’impressores especialitzades d’alta complexitat amb un cost molt elevat. En aquest treball s’ha volgut donar una solució a aquesta demanda mitjançant l’ús de líquids solidificables però basat en l’ús una impressora de filament termoplàstic convencional, tenint com a objectiu la producció de prototips mèdics per a assajos clínics. Els resultats obtinguts esperen donar sortida a una nova metodologia prometedora que faci assequible la impressió de materials tous donant lloc a productes que requereixen una alta qualitat com és el cas de prototips mèdics.