Fonament. La saturació a urgències comporta conseqüències negatives sobre la qualitat assistencial. És important saber quins factors de l'assistència en relació amb la saturació preocupen més el personal sanitari amb la finalitat de corregir-los. Objectiu. Conèixer la importància dels factors de l'assistència relacionats amb la saturació a urgències segons la percepció dels professionals. Mètode. Estudi descriptiu. Durant la primera setmana de juliol del 2014, s'administra una enquesta anònima al personal d'urgències. L'enquesta valora diferents aspectes sobre la saturació en aquest departament. Consta de dues parts: en la primera es valoren dotze variables numèriques i cinc de temps, en escala d'importància de l'1 al 10; i en la segona es dona un valor quantitatiu als ítems més rellevants. Resultats. Es recullen 51 enquestes, 29 d'infermeria i 22 de pediatres. Els tres ítems més rellevants en la primera part corresponen a: nombre de pacients de nivell II-III pendents de visitar (mitjana 9,3; IC 95%: 9,1-9,5), temps d'espera dels pacients de nivell II-III fins a ser atesos (mitjana 9,3; IC95%: 9,0-9,5) i nombre de procediments d'infermeria pendents (mitjana 8,2; IC95%: 7,7-8,7). Respecte a aquests ítems, de mediana, els professionals consideren normal que hi hagi tres pacients pendents de ser visitats, amb un temps d'espera de deu minuts i tres procediments per fer. A partir de deu pacients, quaranta minuts i set procediments, es creu que les urgències estan saturades. Conclusions. La quantitat de pacients de nivell II-III pendents de ser visitats i el seu temps d'espera, junt amb la càrrega de treball d'infermeria, són els aspectes que influeixen més en la percepció de saturació a urgències