Davant el fenomen emergent de les anomenades 'teràpies complementàries', són molts els professionals de la salut que, als diferents països, han decidit utilitzar-les en la seva pràtica, decisió justificada per la demanda que la població fa d'elles. L'OMS considera que determinats mètodes complementaris poden formar part del treball terapèutic sempre que siguin adequats. La finalitat d'aquest article és fer una petita aportació al voltant de tres qüestions: que són, com considerar-les dins del camp de les cures, i com haurien d'ésser emprades pels professionals infermers.