La presència adquirida pels temples a Barcelona a partir de la Contrareforma tingué un paper rellevant en la configuració i l'abast del sentiment religiós públic a la ciutat, fins al punt que, durant la Guerra del Francès, la seva faceta social, a més de litúrgica, i el seu potencial econòmic, esdevingueren aspectes primordials per al govern ocupacionista. A través de diverses accions empreses com a instruments de poder de caràcter polític, les autoritats franceses detractaren l'ordre social establert, alienaren els recursos de l'Església i utilitzaren els seus símbols materials i immaterials per consolidar la seva dominació, cosa que incidí profundament en l'entramat urbà i en l'avenir del seu patrimoni artístic.