This paper aims to analyse the evolution of employment among a group of women belonging to the poorest section of Barcelona's working class from the 1930s to the 1950s. According to available - but unreliable - macro statistical data, Francoism witnessed the decline of married women's participation in the labour force. The working trajectories of this group of women have been reconstructed - reliably - using a new source, the social security contribution records (1921-2004), which has made it possible to correct their activity declaration in Barcelona's municipal censuses (1930-1950). Thus, these women's activity rate is analysed from the perspective of the household strategies but also taking into consideration demand-side factors, such as changes in hiring policies among businessmen in the metallurgical industry, where most of the women held jobs during the period. [Aquest article té com a objectiu analitzar l'evolució de l'activitat laboral d'un grup de dones pertanyents al sector més pobre de la classe obrera barcelonina entre 1930 i 1950. D'acord amb les dades macro-estadísticas disponibles -poc fiables- el Franquisme hauria suposat una baixada de la taxa d'activitat de les dones casades. Les trajectòries laborals d'aquestes dones han estat reconstruïdes -amb dades fiables- fent servir una nova font, els registres de cotització a la Seguretat Social (1921-2004), el que ha permès corregir la seva declaració d'activitat als padrons municipals de Barcelona (1930-1950). Así, les taxes d'activitat d'aquestes dones s'analitzen des de la perspectiva de les llars però també tenint en compte els factors de demanda, com els canvis en les polítiques de contractació dels empresaris de la indústria metal·lúrgica, en la qual la majoria d'elles hi va treballar durant aquest període.]