This project arises due to the importance of the cultivation of lettuce in Catalonia, which occupies the third position of the surface used for the cultivation of vegetables. However, organic farmers face some problems when it comes to cultivating organic lettuce in the winter cycle in Catalonia, mainly caused by the cold and the appearance of pests and diseases (mildew and lettuce aphid). The main objective of the project is to generate knowledge about the agromorphological characteristics of a collection of traditional and improved varieties of lettuce and its adaptation in conditions of organic production during the winter crop cycle in Catalonia. The data must allow selecting the best varieties for their agronomic behaviour and resistance to diseases. The collection of varieties consists of 32 genotypes (16 traditional and 16 improved) belonging to the varietal types Llengua de Bou, Trocader, Maravilla and Fulla de Roure Vermell. The materials were planted in two locations: Rafa Mora (La Múnia, Alt Penedès) and La Vall (Benifallet, Baix Ebre). Within each location, experimental random block design was used, with 3 blocks and 27 plants per experimental. In order to characterize agronomic behaviour, there were three consecutive harvests, phenotyping 12 plants per variety for the gross weight, net weight and incidence of B. Lactucae and N. Ribisnigri (on a qualitative scale of 0-low incidence to 3-high incidence). At the same time, 191 morphological descriptors were studied in each genotype. The results show that 29% of the morphological descriptors studied are not present in any variety and that there is no morphological marker that allows differentiation between varietal types or between traditional and improved materials. By means of a Hierarchical cluster mapping the varieties were classified in 5 different varietal types, obtaining a better classification of the traditional varieties. Regarding the agronomic characterization between genotypes, the Negre de Reus genotype is the one with the highest gross and net weight. The Rivero variety is the one with the highest mildew effect and the Horix variety is the less affected for this disease. Finally, low temperatures could be one of the factors responsible for the lower production of biomass in La Múnia.

Aquest projecte sorgeix degut a la importància del cultiu d'enciam a Catalunya, el qual ocupa la tercera posició respecte a la superfície destinada al conreu d'hortalisses. Però, els agricultors ecològics s'enfronten a una sèrie de problemàtiques a l'hora de conrear enciams ecològics en el cicle d'hivern a Catalunya, principalment causades pel fred i l'aparició de plagues i malalties (míldiu i pugó). L'objectiu principal del projecte és generar coneixement sobre les característiques agromorfològiques d'una col·lecció de varietats tradicionals i millorades d'enciam i la seva adaptació en condicions de producció ecològica durant el cicle de cultiu d'hivern a Catalunya. Les dades han de permetre seleccionar les millors varietats pel seu comportament agronòmic i resistència a malalties. La col·lecció de varietats consta de 32 genotips (16 tradicionals i 16 millorats) pertanyents als tipus varietals Llengua de bou, Llarg, Trocader, Maravilla i Fulla de Roure Vermell. Els materials es van plantar en dues localitats: finca Rafa Mora (La Múnia, Alt Penedès) i finca la Vall (Benifallet, Baix Ebre). Dins de cada localitat, es va emprar un disseny experimental de blocs a l'atzar, amb 3 blocs i 27 plantes per parcel·la experimental. Per tal de caracteritzar el comportament agronòmic es van fer tres collites consecutives, fenotipant 12 plantes per varietat pel pes brut, pes net i incidència de B. Lactucae i N. Ribisnigri (en una escala qualitativa de 0-baixa incidència a 3-alta incidència). Alhora es van estudiar 191 descriptors morfològics en cada genotip. Els resultats mostren que el 29% dels descriptors morfològics estudiats no són presents en ninguna varietat i que no existeix cap marcador morfològic que permeti diferenciar tipus varietals o entre materials tradicionals i millorats. Mitjançant un Hierarchical cluster mapping es van classificar les varietats en 5 tipus varietals diferents, assolint una millor classificació de les varietats tradicionals. Respecte la caracterització agronòmica entre genotips, el genotip Negre de Reus és el que presenta un pes brut i net més elevat. La varietat Rivero és la que presenta una incidència de míldiu més elevada i la varietat Horix és la varietat menys afectada per aquesta malaltia. Finalment, les temperatures baixes podrien ser un dels factors responsables de la menor producció de biomassa a la localitat de La Múnia.

Este proyecto nace de la importancia que tiene en Catalunya el cultivo de la lechuga, el cual ocupa la tercera posición dentro de la superficie total dedicada al cultivo de hortalizas. Los agricultores ecológicos en Catalunya se enfrentan a una serie de adversidades en el cultivo de ciclo de invierno, causadas principalmente por el frío y la aparición de plagas y enfermedades (mildiu y pulgón). El objetivo principal de este proyecto es generar conocimiento respecto a las características morfológicas de una colección de variedades tradicionales y mejoradas de lechugas, y su adaptación a las condiciones de producción ecológica durante el ciclo de cultivo de invierno en Catalunya. Los resultados han de permitir escoger las mejores variedades desde el punto de vista de su comportamiento agronómico y resistencia a enfermedades. La colección de variedades consta de 32 genotipos (16 de tradicionales y 16 mejorados), que pertenecen a las variedades de: Llengua de Bou, Llarg, Trocader, Maravilla y Fulla de Roure Vermell. Los materiales se plantaron en dos localidades: finca Rafa Mora (La Múnia, Alt Penedés) i finca La Val (Benifallet, Baix Ebre). Dentro de cada localidad se empleó un sistema de diseño experimental de bloques al azar, con 3 bloques y 27 plantas por cada parcela. Con el objetivo de caracterizar el comportamiento agronómico se hicieron 3 cosechas consecutivas, fenotipando 12 plantas por variedad por el peso bruto, peso neto e incidencia de B.Lactucae y N.Ribisnigri. Al mismo tiempo se estudiaron 191 descriptores morfológicos para cada genotipo. Los resultados obtenidos muestran que el 29% de estos no estaban presentes en ninguna variedad, y que no existe ningún marcador morfológico que permita diferenciar entre tipos varietales o entre materiales tradicionales y mejorados. Mediante un Hierarchical cluster mapping se clasificaron las variedades en 5 tipos varietales diferentes, consiguiendo una mejor clasificación de las variedades tradicionales. Respecto a la caracterización agronómica entre genotipos, el genotipo Negre de Reus es el que presenta un peso bruto y neto más elevado. La variedad Rivero es la que presenta una incidencia de mildiu más elevada, y la variedad Horix es la menos afectada por esta enfermedad. Finalmente, las temperaturas bajas podrian ser uno de los factores responsables de la menor producción de biomasa en la localidad de La Múnia.