Es proposa la reprogramació del Moll de la Fusta com a nou espai de centralitat per la ciutat, mitjançant la introducció d’activitat i de mobilitat, amb un intercanviador de transport que fa la funció de hall d’arribada a Barcelona des del mar (port de creuers). Memòria del Projecte: A ON?_ El projecte neix de la necessitat de reformulació de l’àmbit del Moll de la Fusta, actualment amb molt poca activitat i un ús incert. Entenem aquest espai com un lloc d’oportunitat a la ciutat, doncs és un gran espai lliure intermedi entre Ciutat Vella i el Port Vell, i per tant una peça clau en la relació ciutat-port. La proposta planteja la necessitat de reactivació d’aquest espai en primera instància, dins la necessitat global de recuperació dels molls del port urbà de Barcelona. En una segona escala, la proposta s’estén en la directriu longitudinal de tot l’eix entre Montjuïc i el Parc de la Ciutadella (Pg. Josep Carner, Pg. Colom, Isabel II i Avda. del Marquès de l’Argentera). QUÈ?_ Partim de quatre estratègies bàsiques: · Una estratègia longitudinal en l’eix Montjuïc – Parc de la Ciutadella, amb la voluntat de connectar aquests dos grans parcs i recuperar el conjunt del cinturó litoral entre el casc antic i l’aigua. · Una estratègia transversal, que proposa l’esponjament entre el Moll de la Fusta i Ciutat Vella, per tal d’acostar la ciutat al mar i multiplicar els recorreguts d’accés al casc antic des del front litoral. · Una primera estratègia centralitzada en el propi Moll de la Fusta, com a espai de nova centralitat a la ciutat, partint de la ubicació privilegiada entre la ciutat i el port, i amb la confluència en aquest lloc de grans eixos que el connecten amb tota Barcelona (Meridiana, Paral·lel, Rambles, Via Laietana), i amb la Ronda Litoral que el connecta amb l’exterior. · Una segona estratègia també al propi Moll, per a que aquest esdevingui l’entrada a Barcelona des del mar, com a espai interconnector d’arribada i partida entre el port de creuers i la ciutat, per tal de potenciar l’activitat creuerística a Barcelona, clar element dinamitzador de la ciutat. COM?_ Cadascuna de les estratègies anteriorment descrites es materialitza amb un seguit d’actuacions: · La primera, a través de la disminució del trànsit rodat, guanyant així l’espai restant a favor de la peatonalitat i el transport sostenible (prolongació del Trambesòs fins al peu de Montjuïc). Aquest eix esdevé així una nova avinguda metropolitana de carácter cívic que connecta els dos parcs entre si, així com la ciutat i el port urbà, eliminant la barrera psicològica actual. També es recupera el Passeig de Colom com a saló (actualment destinat al pas d’autobusos). · La segona es concreta a través de l’ordenació del moll, que s’organitza en diferents franges a partir de tres “places hall” d’accés al casc antic, de les quals parteixen o finalitzen un seguit de passatges que porten la ciutat al mar, i viceversa. Per a tal efecte, una actuació clau és el cobriment de la ronda litoral i la prolongació de la cota de la ciutat fins a la vora del moll, amb dos nivells de relació amb l’aigua, un primer nivell mirador i un segon nivell a tocar del mar, el moll pròpiament dit, al qual s’accedeix a través dels passatges que s’introdueixen en un determinat punt per baixar fins a peu d’aigua. · Pel què fa a la voluntat que el Moll de la Fusta esdevingui un espai de nova centralitat, es proposa la revitalització d’aquest mitjançant la introducció d’activitat (d’oci, comercial, serveis enfocats al turisme, etc.) i mobilitat (amb un HUB concentrador de transports), entenent l’habitabilitat com ja existent. Tota aquesta activitat i mobilitat s’organitza sota l’espai que resta de la prolongació de la cota de la ciutat, per tal de no perdre superfície d’espai lliure. · Per últim, la proposta culmina amb la concreció de l’ús del nou moll com a entrada a Barcelona des del mar (Portal de mar 2.0). Per a tal efecte, es proposa la construcció d’un "people mover" entre les terminals del port de creuers i el nou HUB de transport, que es destina als serveis de mobilitat propis per als turistes en la cota inferior (parada de taxis, bus turístic, autocars, lloguer de cotxes, etc.), i en superficie connecta amb la resta de transports propis de la ciutat (tramvia, metro, autobusos urbans).