Les malalties respiratòries continuen sent un problema de salut que afecta a milers de persones al món cada any. Actualment existeixen diversos equips que substitueixen o assisteixen les funcions del sistema respiratori, els més utilitzats són els oxigenadors extracorporis, concretament, els oxigenadors per membrana. Tot i els grans avenços que s’han realitzat durant les darreres dècades, aquests dispositius segueixen presentant desavantatges pel pacient que s’han de solventar. Avui en dia, el material més utilitzat com a membrana d’aquests oxigenadors i el que presenta un millor comportament, és el polimetilpentè (PMP), tot i que la seva baixa hemocompatibilitat comporta una alt risc trombogènic pel pacient. Diversos estudis han demostrat que sembrar cèl·lules endotelials a la superfície de la membrana disminueix aquest risc, però l’alt caràcter hidrofòbic del PMP provoca que les cèl·lules se’n desuneixin. Per modificar la superfície del PMP i així millorar-ne l’adhesió cel·lular, s’utilitzen varis mètodes, els quals obtenen bons resultats però són procediments llargs i farragosos. Amb aquest projecte es vol demostrar, mitjançant diverses caracteritzacions superficials, la correcte funcionalització de les membranes de PMP amb un procediment optimitzat, el qual consta d’un tractament amb plasma d’oxigen, una activació amb EDC/NHS i una funcionalització amb el pèptid RGD.