|
Abstract:
|
Els medicaments estan compostos d’un principi actiu i de substàncies auxiliars (anomenades excipients) que permeten formular el medicament en la forma en la que es administrada al pacient. En molts casos, el principi actiu és una molècula orgànica relativament petita, mentre que l’excipient pot ser un biopolímer, és a dir, una macromolècula (biocompatible) de major mida que el fàrmac.
En aquest treball de final de grau s’ha realitzat l’estudi experimental de dispersions sòlides amorfes de l’antibiòtic cloranfenicol en un polímer comercial biocompatible i biodegradable, l’àcid polilàctic (PLA). Les dispersions binàries s’han obtingut refredant ràpidament mescles líquides (es troben a una temperatura per sobre de la de fusió del polímer) obtingudes inicialment per evaporació del solvent en co-dissolucions de cloramfenicol y Pla en un solvent comú a ambdós (una mescla de cloroform i acetona).
Utilitzant la calorimetria diferencial d’escombrat i l’espectroscòpia dielèctrica, s’ha estudiat l’efecte plastificant del cloranfenicol a la dinàmica de relaxació macromolècula del polímer i la seva temperatura de transició vítria. Es troba que, la temperatura de transició vítria (Tg) de les dispersions disminueix en augmentar la concentració de cloranfenicol, i que aquesta dependència de la Tg amb la concentració segueix l’equació de Gordon-Taylor, que és típicament vàlida per a sistemes binaris de dos polímers, més que per dispersions asimètriques com les estudiades en aquesta memòria.
Un dels avantatges d’aconseguir dispersions amorfes del cloranfenicol en el PLLA és que, en aquestes dispersions, el fàrmac es troba en una forma vítria relativament estable i no tendeix a cristal·litzar com en el seu estat pur. Això és interessant per la indústria farmacèutica perquè la forma amorfa del fàrmac resulta tenir, en general, un millor perfil de dissolució i, per tant, una major biodisponibilitat que la fase cristal·lina de la mateixa substància, cosa que pot solucionar el problema de la baixa solubilitat en medi aquós de molts fàrmacs. El mètode emprat en aquest treball és un mètode relativament simple que resulta ser eficaç per a metaestabilitzar la forma amorfa del cloranfenicol. |
