Aquest treball correspon al projecte final de carrera d’arquitectura tècnica de l’Escola Politècnica Superior d’Edificació de Barcelona, de la Universitat Politècnica de Catalunya. El conjunt de Sant Antoni de Pàdua s’alça sobre un turó de 1.040 metres d’alçada dins el terme municipal de Sant Joan de les Abadesses a la comarca del Ripollès. La primera construcció data de 1635 però ha anat canviant la seva fisonomia al adaptar-se a cada etapa històrica, fet que implica una obligada lectura de l’edifici a través de cada ampliació i modificació realitzada. En l’elecció del projecte hi ha molts factors decisius, però el més destacable és la voluntat d’aportar el nostre treball per a possibles rehabilitacions del conjunt, ajudant així a preservar el nostre patrimoni arquitectònic, conservar el caràcter popular i festiu que té sobre el municipi de Sant Joan de les Abadesses i continuar formant part de la història dels seus vilatans. El conjunt està format per l’ermita, la casa i el campanar encaixat entre els dos volums, a més del petit cobert aïllat de les altres construccions. Degut a la considerable superfície de tot l’edifici, ha estat necessari un primer treball topogràfic per poder emplaçar-lo correctament, que ha estat dificultós en alguns punts degut a l’abundant vegetació. Actualment la casa no està habitada i l’ermita només s’obra en ocasions puntuals, això ens ha permès treballar lliurement, a més, al ser una construcció aïllada ens ha facilitat la feina a l’hora de prendre mides.