La cel·lulosa bacteriana és un biopolímer obtingut per fermentació amb diversos microorganismes, dels quals l’espècie més eficient en la producció és la Gluconacetobacter xylinus sucrofermentans. La principal diferencia entre la cel·lulosa bacteriana y la resta de cel·luloses que existeixen és la seva puresa, per això, és un del biopolímer més atractius per les seves possibles aplicacions en diverses àrees com són l’alimentació, la farmàcia i la medicina. A més de la seva puresa, les seves principals propietats són la biocompatibilitat, no toxicitat i la seva grandària de fibres nanomètriques. No obstant això, el principal problema de la cel·lulosa bacteriana és el baix rendiment i productivitat obtingut fins al moment, per això, no és possible una producció a gran escala el que genera la necessitat de desenvolupar i optimitzar les condicions de cultiu que permetin millorar el seu rendiment. Això últim és l'objectiu d'aquest treball, la millora de la productivitat de cel·lulosa bacteriana a través de la variació de les condicions de cultiu. Un altre objectiu fixat es el desenvolupament de un medi de cultiu químicament definit, al qual es coneix la composició de manera qualitativa i quantitativa. Per aconseguir aquest objectiu es realitzen diferents fermentacions en les quals es variaran condicions de cultiu i s’analitza el seu efecte sobre la cel·lulosa bacteriana obtinguda. A més, es realitzen dues proves a escala pre-planta pilot i planta pilot per veure el seu efecte d'una manera més realista. Finalment, després d'analitzar els resultats es determinen les condicions òptimes de fermentació, la composició dels medis de cultiu i el mètode de purificació òptim.