El següent treball té com a principal objectiu oxidar les fibres cel·lulòsiques blanquejades d’eucaliptus mitjançant ozó per tal d'obtenir una cel·lulosa modificada. Primerament s’avaluen diferents dosis d’ozó així com l’efecte del rentat entre dosis per tal d’obtenir la màxima oxidació possible. Aquesta s’avalua tant a partir de la viscositat de la pasta i els talls que es produeixen a la cel·lulosa, l’envelliment, així com a partir de la mesura de grups aldehid i carboxil. Seguidament, s’estudia l’efecte sobre les pastes de diferents pre-tractaments per tal de poder veure si algun d’ells facilita l’accés i acció de l’ozó. Es parteix d’una pasta blanquejada d’eucaliptus, totalment lliure de clor (TCF). Els tractaments que s’han realitzat han sigut mecànics (refí mecànic), químics (extracció alcalina en fred i acidificació forta) i biotecnològics (cel·lulasa). L’efecte de l’ozó també es compara amb una pasta blanquejada amb una seqüència parcialment lliure de clor(ECF). També s’avalua la demanda catiònica i resistència dels papers. Finalment, s’obté un derivat de cel·lulosa (l’acetat de cel·lulosa).