Aquest projecte te com objectiu analitzar l’estructura de formigó armat de l’actual escola d’arquitectura de Barcelona (ETSAB), un edifici construït entre 1954, 1959 i 1960 i modificat posteriorment. En primer lloc, es fa una introducció sobre l’època en la que va ser construït l’edifici, el context històric, de tal manera que el lector pugui fer-se una idea de la situació que hi havia. Va ser l’època de post guerra civil, fins el moment de dur-se a terme el pla d’estabilització, no sense abans haver patit els canvis en els materials de construcció. A continuació, s’anomenen diferents edificis de formigó armat de la mateixa època, entre 1954-1963 situats a la ciutat de Barcelona i amb característiques destacables. Posteriorment, s’estudien els mètodes de càlcul més rellevants de l’època, començant pel Mètode de Cross, ja que és el principal per estructures en aquell context històric, i s’hi fa una breu descripció de la metodologia, posant com exemple pràctic de l’època una part de l’edifici estudiat. També s’anomena els mètodes matricials que s’utilitzaven i es fa un llistat de la normativa de l’època, analitzant els trets bàsics. Tot seguit, com a part principal de la memòria, s’analitza la solució constructiva de l’actual Escola d’Arquitectes de Barcelona, s’hi descriuen els mètodes emprats als que s’ha tingut accés a traves de la memòria de càlcul disponible, i es refan els càlculs amb mètodes d’avui en dia, utilitzant el programa de càlcul matricial Estruwin, per tal de verificar la validesa dels resultats. Es fa un breu estudi de l’arquitecte, i dels seus projectes més rellevants, així com la situació de l’Avinguda Diagonal en aquella època. Per últim, després de realitzar l’estudi de l’edifici, s’acaba fent un estudi de l’impacte ambiental i el pressupost del projecte. S’acaba concloent que existeixen incoherències entre el que consta als plànols i memòries de càlcul i el que realment s’hi troba construït.