Els retardants de flama (FRs) són un grup de compostos que s’afegeixen als materials per incrementar-ne la resistència al foc. Són persistents, es bioacumulen i es transporten a llargues distàncies, i com que s’alliberen al medi amb facilitat, es troben en tot tipus de matrius ambientals. Es consideren contaminants orgànics persistents (COPs) i per tant, posseeixen propietats tòxiques que poden causar efectes adversos sobre la salut humana. Tenint en compte aquest aspectes, els COPs s’han prohibit i s’hi han buscat alternatives. Aquests compostos alternatius són denominats contaminants emergents, compostos no considerats (encara) en les legislacions ambientals. Els èters difenílics polibromats (PBDEs) i l’hexabromociclododecà (HBCD) són exemples de FR clàssics. Un altre grup de compostos que també s'utilitza com FR són els FRs organofosforats (OPFRs), considerats retardants de flama emergents (EFRs) Aquests han estat també aplicats durant dècades com a plastificants. L’objectiu general del present estudi és analitzar la presència i concentració de contaminats orgànics emergents com són els FR nous (hexabromobenzè (HBB), pentabromoetilbenzè (PBEB), decabromodifenil (DBDPE) età, declorans i OPFRs), junt amb uns COP ja ben coneguts i caracteritzats, els FR clàssics (PBDEs, HBCD) en mamífers marins, concretament en dofins de l’oceà Índic i del mar Mediterrani. S’han analitzat múscul de 13 individus de l’oceà Índic i 15 del Mediterrani. Les mostres han estat aconseguides per captures accidentals en el cas de l’Índic i per avaraments pel Mediterrani. Els PBDEs i HBB es determinen mitjançant GC-MS-MS, mentre que l’HBCD i els OPFRs mitjançant LC-MS-MS. Pels declorans s’utilitza GC-MS-MS i ionització química. El DBDPE i el BDE-209, degut al seu elevat pes molecular, s’analitzen amb les mateixes condicions que PBDEs però amb GC-MS i ionització química negativa. Els resultats obtinguts presenten alts nivells de PBDEs al mar Mediterrani (3738 ng/g lw) comparat amb l’oceà Índic (465 ng/g lw). Pel que fa als HBCD també s’han trobat concentracions més altes al Mediterrani. Per altre banda, els contaminants emergents com els HBB i PBEB no s’han detectat a cap de les mostres ni de l’Índic ni del Mediterrani. En canvi, el DBDPE no s’ha pogut quantificar al presentar concentracions massa baixes (<32,2 ng/g lw). Per últim, els OPFRs, els substituts dels PBDEs, s’han trobat a concentracions similars entre l’Índic i el Mediterrani. Cal tenir en compte que aquest compost fa menys temps que s’utilitza i també ha estat menys estudiat. En el cas de la presència d’OPFRs en biota marina no hi ha cap altre estudi realitzat.

Los retardantes de llama (FRs) son un grupo de compuestos que se añaden a los materiales por incrementar su resistencia al fuego. Son persistentes, se bioacomulan y se transportan a largas distancias, y como se liberan al medio con facilidad, se encuentran en todo tipo de matrices ambientales. Se consideran contaminantes orgánicos persistentes (COPs) y por lo tanto, poseen propiedades tóxicas que pueden causar efectos adversos sobre la salud humana. Teniendo en cuenta estos aspectos, los COPs se han prohibido i se han buscado alternativas. Estos compuestos alternativos se denominan contaminantes emergentes, compuestos no considerados (aún) en las legislaciones ambientales. Los éter difenílicos polibromados (PBDEs) y los hexabromociclodecano (HBCD) son ejemplos de FR clásicos. Otro grupo de comouestos que también se utiliza como FR son los FRs organofosforados (OPFRs), considerados retardantes de llama emergentes (EFRs). Éstos han estado aplicados durante décadas como plastificantes. El objetivo general del presente estudio es analizar la presencia y concentración de contaminantes orgánicos emergentes como son los FR nuevos: hexabromobenzeno (HBB), pentabromoetilbenzeno (PBEB), decabromodifenilo (DBDPE) etano, decloranes y OPFRs, junto con unos COPs ya bien conocidos y caracterizados, los FR clásicos (PBDEs, HBCD) en mamíferos marinos, concretamente en delfines del océano Índico y del mar Mediterráneo. Se han analizado músculo de 13 individuos del océano Índico y 15 del Mediterráneo. Las muestras han sido conseguidas por capturas accidentales en el caso del Índico y por varamientos por los del Mediterráneo. Los PBDEs y HBB se determinan mediante GC-MS-MS, mientras que el HBCD y los OPFRs mediante LC-MS-MS. Para los decloranes se utiliza GC-MS-MS y ionización química. El DBDPE y el BDE-209, debido a su elevado peso molecular, se analizan con las mismas condiciones que PBDEs pero con GC-MS y ionización química negativa. Los resultados obtenidos presentan altos niveles de PBDEs en el mar Mediterráneo (3738 ng/g lw) comparado con el océano Índico (465 ng/g lw). En cuanto a los HBCD también se han encontrado concentraciones más altas en el Mediterráneo. Por otro lado, los contaminantes emergentes como los HBB y PBEB no se han detectado en ninguna de las muestras ni del Índico ni del Mediterráneo. En cambio, el DBDPE no se ha podido cuantificar al presentar concentraciones demasiado bajas (<32,2 ng / g lw). Por último, los OPFRs, los sustitutos de los PBDEs, se han encontrado en concentraciones similares entre el Índico y el Mediterráneo. Hay que tener en cuenta que este compuesto hace menos tiempo que se utiliza y también ha sido menos estudiado. En el caso de la presencia de OPFRs en biota marina no hay ningún otro estudio realizado.

Flame retardants (FRs) are a group of compounds that are added to the materials by increasing their fire resistance. They are persistent, bioacomulan and transported over long distances, and as they are released to the medium easily, they are in all types of environmental matrices. They are considered to be persistent organic pollutants (POPs) and therefore have toxic properties that can cause adverse effects on human health. Given these aspects, POPs have been banned I have looked for alternatives. These alternative compounds are called emerging pollutants, compounds not considered (yet) in environmental legislations. The pentabromoethylbenzene (PBDEs) and the hexabromocyclododecane (HBCD) are examples of classic FR. Another group of comwests that are also used as FR are the FRs organophosphorus (OPFRs), considered emergent flame retardants (EFRs). These have been applied for decades as plasticizers. The general objective of this study is to analyze the presence and concentration of emerging organic pollutants such as the new FR: hexabromobenzene (HBB), pentabromoethylbenzene (PBEB), decabromodiphenyl ethane (DBDPE), dechloranes and OPFRs, together with some COPs already well-known and characterized, the classic FR (PBDEs, HBCD) in marine mammals, specifically in dolphins of the Indian Ocean and the Mediterranean Sea. Have been analyzed muscle of 13 individuals of the Indian Ocean and 15 of the Mediterranean. The samples have been achieved by accidental catches in the case of the Indian and by strandings in the Mediterranean. PBDEs and HBB are determined by GC-MS-MS, while HBCD and OPFRs using LC-MS-Ms. GC-MS-MS and chemical ionization are used for decloranes. The DBDPE and the BDE-209, due to its high molecular weight, are analyzed with the same conditions as PBDEs but with GC-MS and negative chemical ionization. The results obtained present high levels of PBDEs in the Mediterranean Sea (3738 ng/g lw) compared with the Indian Ocean (465 ng/g lw). Higher concentrations in the Mediterranean have also been found in the HBCD. On the other hand, emerging contaminants such as HBB and PBEB have not been detected in any of the samples either from the Indian or the Mediterranean. Instead, DBDPE has not been quantified when it has too low concentrations (< 32.2 ng/g lw). Finally, the OPFRs, the substitutes of the PBDEs, have been found in similar concentrations between the Indian and the Mediterranean. It should be taken into account that this compound has been used for less time and has also been less studied. In the case of the presence of OPFRs in marine biota there is no other study performed.