New economic geography models show that there may be a strong relationship between economic integration and the geographical concentration of industries. Nevertheless, this relationship is neither unique nor stable, and may follow a ?-shaped pattern in the long term. The aim of the present paper is to analyze the evolution of the geographical concentration of manufacturing across Spanish regions during the period 1856-1995. We construct several geographical concentration indices for different points in time over these 140 years. The analysis is carried out at two levels of aggregation, in regions corresponding to the NUTS-II and NUTS-III classifications. We confirm that the process of economic integration stimulated the geographical concentration of industrial activity. Nevertheless, the localization coefficients only started to fall after the beginning of the integration of the Spanish Economy into the international markets in the mid-70s, and this new path was not interrupted by Spain¿s entry in the European Union some years later

Els models de la nova geografia econòmica mostren que pot existir una forta relació entre la integració econòmica i la concentració geogràfica de les indústries. Tot i així, aquesta relació no és ni unidireccional ni estable i pot seguir un patró en forma de Omega en el llarg termini. L'objectiu d'aquest article és analitzar l'evolució de la concentració geogràfica de la indústria en les regions espanyoles durant el període 1856-1995. Es construeixen diversos índexs de concentració geogràfica per diferents moments al llarg d'aquests 140 anys. L'anàlisi es duu a terme a dos nivells d¿agregació, NUTS-II i NUTS-III. L'estudi confirma que el procés d'integració econòmica va estimular la concentració geogràfica de la producció industrial. Tot i així, els coeficients de localització només començaren a caure després de l'inici de la integració de l'economia espanyola en els mercats internacionals a mitjans dels 70, i aquesta nova tendència no canvia amb l'entrada a la UE.