La biometria té com a objectiu el reconeixement de persones mitjançant un o més identificadors biomètrics com la veu, la cara o les empremtes dactilars, entre d'altres. Gràcies a la bona acceptació social i el poc intrusisme en els individus, la veu ha estat, tradicionalment, un dels identificadors més utilitzats en els sistemes biomètrics. Aquests sistemes de reconeixement basats en la veu utilitzen, habitualment, característiques relacionades amb l'espectre de la veu. No obstant això, els éssers humans utilitzen altres tipus d'informació lingüística per identificar-se entre ells, com ara la prosòdia. Per aquest motiu, els sistemes de reconeixement més recents incorporen amb èxit característiques prosòdiques als sistemes basats en característiques espectrals per complementar-los i millorar-ne el funcionament. Aquest article pretén donar una visió general del paper de la prosòdia dins del reconeixement automàtic del locutor i exemplificar-ne la complementarietat mitjançant un experiment pràctic.