En aquest article s’analitza com s’ha tractat l’estil en la traducció catalana, feta per Maria-Antònia Oliver el 1989, de la novel·la de Virginia Woolf The Waves (1931). S’estableix que els principals trets estilístics que presenta el TO —la manca de narrador, l’ús persistent del simple present, una forta presència del ritme i de les repeticions, i també d’al·literacions, símbols, metàfores i símils— tenen com a objectiu important caracteritzar-la com a obra híbrida entre poesia, novel·la i teatre, però sobretot com a obra poètica. S’examina la presència d’aquests trets en el TM, i es conclou que la traducció d’Oliver reflecteix amb precisió, però amb força autonomia respecte del TO, els diversos recursos estilístics que trobem a l’obra de Woolf, amb tot el que simbolitzen.

This article analyzes style in the 1989 Catalan translation, by Maria-Antònia Oliver, of Virginia Woolf’s The Waves (1931). It is established that an important object of the main stylistic features in the ST —the absence of a narrator, the persistent use of simple present, a great use of rhythm and repetitions, as well as alliteration, symbols, metaphors and similes— is to characterize the work as a hybrid between poetry, novel and drama, with a predominance of the first. The stylistic features in the TT are then analyzed, and it is concluded that Oliver’s translation relays with precision, but also with a certain amount of autonomy, the features found in Woolf’s work, together with all they symbolize.