|
Abstract:
|
En aquesta era visual on el segle XXI està immers cal reflexionar sobre el nou paper de la imatge tant com a productora de significat autònoma com des de la vessant que agafa aquest univers visual en posar-se en contacte amb l’espai literari. Aquesta irrupció ha forçat una reinterpretació dels significats propis de cadascun d’aquests mitjans, alhora que una meditació sobre el diàleg que s’estableix entre ambdós. D’aquesta unió emergeixen nous horitzons que cal entendre dins d’una nova concepció que no només engloba dues manifestacions artístiques diferents, sinó que va més enllà i crea un concepte diferent que formula noves preguntes. El significant propi de cadascuna d’aquestes expressions dóna lloc a una idea que busca crear un discurs més transversal, integrador i ampli. |
