|
Abstract:
|
L’amor i el sexe representen dues problemàtiques que la Internacional Situacionista va abordar amb una certa ambigüitat. Aquest treball pretén analitzar els motius d’aquest posicionament: des dels orígens, en què l’alliberament sexual constituïa un element bàsic de subversió política, fins a l’auge teòric del grup, quan la impossibilitat de formular un erotisme no espectacular va conduir-los a la iconoclàstia i a eludir el sexe del seu discurs. Els membres de la I.S. s’enfrontaven, d’una banda, als mecanismes d’absorció de tota imatge per part del capitalisme i, de l’altra, a la seva condició d’homes heterosexuals educats sota les convencions del seu temps. Els límits i les contradiccions inevitables en una qüestió central per als joves dels anys 60 va condicionar les obres dels situacionistes més destacats, com Guy Debord o Raoul Vaneigem, i va provocar la dissidència dels corrents més inclinats a revolucionar la vida quotidiana per mitjà de l’amor i al sexe. |
