|
Abstract:
|
L’episodi de la Xoà va suposar una ruptura amb la història i la cultura occidentals, i va posar en evidència la necessitat d’establir noves relacions entre les dues disciplines. El cinema, com una de les manifestacions culturals més potents en la configuració de l’anomenada memòria cultural també es va haver d’enfrontar a la complexitat d’aproximar-se a la barbàrie de l’extermini perpetuat pels nazis. Aquest va obrir amb més força que mai els debats sobre la representació del passat, recorrent velles i noves problemàtiques, que segueixen fent camí en els nostres dies, i de les quals cap representació cinematogràfica de la Xoà se’n pot escapar. En aquest context, la pel·lícula de László Nemes, Saúl fia (2015), ens ofereix una proposta de representació de la Xoà que dialoga amb els debats que s’han anat configurant en les últimes dècades, recollint gran part d’aquests i sent capaç d’oferir una nova mirada amb què ampliar-los. |
