|
Abstract:
|
Clarice Lispector començà a publicar als anys quaranta amb la novel·la Perto do coração selvagem (1944). No serà fins a la dècada de 1960, però, que desenvoluparà un recurs que, encara que menys explotat, ja era present a les ficcions escrites fins aleshores: la depuració, o reducció a la seva mínima expressió, de tot element pròpiament narratiu. Així, a l’hora que l’argument es minimitzava, la literatura de Lispector ampliava la vessant reflexiva i, diríem, filosòfica. És en aquesta segona època quan l’escriptora brasilera s’apropa més a una escriptura desjoïtzada, a una escriptura en què l’enunciació es deslliga progressivament de la subjectivitat. Es tracta d’un recurs força innovador per a l’època i per a la tradició literària en què se situa Lispector. |
