|
Abstract:
|
La situació geogràfica de Catalunya ha afavorit el pas i l’acollida dels viatgers des de temps remots. Els motius dels viatges són diversos, però, de tot el conjunt, en destaquen les raons comercials i les diplomàtiques. Malgrat el gir radical que significà el 1714 per a la història de Catalunya —moment en què passà a ser una part més del territori espanyol dominat pels Borbons—, els visitants continuaren venint, tot i que el territori català no solia ser l’única ni la principal destinació en el curs del seu viatge. En la primera meitat del segle XVIII, les condicions internes de guerra i postguerra dificultaren les visites a Catalunya —i a Espanya, en general—, amb l’excepció de les expedicions militars i diplomàtiques. És per això que en el present treball ens hem volgut centrar en les dècades d’aquest segle amb major afluència de viatgers de tota mena; concretament, les que se situen entre el 1760 i el 1790, coincidint amb el regnat de Carles III. |
