|
Abstract:
|
Per començar és important tenir present que María Zambrano s’insereix dins la cadena de pensadors i artistes que tenen la voluntat de recuperar i re-valoritzar la part irracional, passional, desmesurada, contradictòria i il·lògica de l’home. La pensadora malaguenya, en la seva voluntat de reivindicar l’home en la seva totalitat, ens situa davant d’allò obscur i tenebrós i ens ho fa sentir com quelcom propi i natural de l’experiència de la vida humana. D’aquesta manera la seva proposta filosòfica i poètica va encaminada a il·luminar els racons més inaccessibles de l’home i del món, aquells que escapen a la comprensió racional. María Zambrano no retrocedeix en front la tendència de l’home a la metafísica i a la transcendència, i entén que en el camí cap a l’inconegut, l’insòlit i l’inefable és imprescindible, com mostrà Rimbaud, davallar als inferns, en aquest món abans de l’ordre, per tal de retornar-ne transformat. |
