|
Abstract:
|
Jesús Moncada (Mequinensa 1941 - Barcelona 2005) ha estat considerat un dels escriptors més rellevants de la literatura catalana contemporània. Amb una veu singular i genuïna, inconfusible amb la de cap altre escriptor, ha estat elogiat tant pel públic com per la crítica. Malgrat que la seva obra literària és reduïda ‒tres reculls de contes i tres novel·les‒ ha estat traduïda a vint-i-una llengües, que van del francès al japonès, passant pel rus, el suec o fins i tot el vietnamita. Això no obstant, tant entre els acadèmics com entre els lectors corrents, el protagonisme se l'ha endut, gairebé exclusivament, la que fou la seva primera novel·la, Camí de sirga (1988), que tingué un gran ressò en el moment de la publicació; en menor mesura, també tenen renom els tres llibres de narracions, Històries de la mà esquerra (1981), El Cafè de la Granota (1985) i Calaveres atònites (1999). Les novel·les La galeria de les estàtues (1992) i Estremida memòria (1997), en canvi, d'una qualitat literària excepcional, semblen haver caigut en l'oblit un cop passada l'atenció inicial que, inevitablement, comporta l'aparició d'un llibre d'un autor com Moncada. |
