Treball de fi de màster en Lingüística Teòrica i Aplicada

Tutora: Montserrat González Condom

Language choice in multilingual societies may be determined by the presence of a diglossic situation (Ferguson 1959, Fishman 1967), or by the language attitudes shared by the population, which configure language norms more flexible than diglossia, but shared across the speech community (Cargile et al. 1994). Attitudes are a key factor in the perception of a language’s ethnolinguistic vitality, which in turn is a good predictor of language maintenance. This study looks into the language choices of social movements in the Barcelona metropolitan area, and the language attitudes behind them, taking into account that these grassroots movements sit between the public and private domains. The methodology used were semistructured interviews to a total of 12 activists, representing 9 cells of PAH (Mortgage Victims’ Forum), 15M and Marees Ciutadanes (Citizens’ Tides). The findings show that Catalan is overrepresented in formal outward communications if compared to its presence in ingroup communication. The reasons for this are mostly related to Catalan’s status as the language of official institutions, and to cultural and historical reasons.

La tria lingüística en societats multilingües pot venir marcada per la presència d'una/nsituació de diglòssia (Ferguson 1959, Fishman 1967), o per les actituds lingüístiques/ncompartides per la població, que configuren normes lingüístiques més flexibles que la/ndiglòssia, però compartides per la comunitat lingüística (Cargile et al., 1994). Les/nactituds són un factor clau en la percepció de la vitalitat etnolingüística d’una llengua,/nla qual al seu torn és un bon predictor de manteniment de la llengua. Aquest estudi/nexamina les tries lingüístiques dels moviments socials a l’àrea metropolitana de/nBarcelona, i les actituds lingüístiques que les motiven, tenint en compte que aquests/nmoviments ciutadans es troben a cavall entre els àmbits públic i privat. La/nmetodologia utilitzada van ser entrevistes semiestructurades a un total de 12/nactivistes, en representació de 9 cel·les de la PAH (Plataforma d’Afectats per la/nHipoteca), el 15M i les Marees Ciutadanes. Els resultats mostren que el català està sobrerepresentat en les comunicacions externes formals si es compara amb la presència que té en la comunicació intragrupal. Les raons estan principalment relacionades amb l’estatus del català com a llengua de les institucions oficials, i amb qüestions culturals i històriques.