Anàlisi de la literaturització del fenomen migratori en el marc del sistema literari català, a partir de l'exegesi de "La pell de la frontera" (2014), de Francesc Serés. Prenent el treball de l'escriptor franjolí com a obra més destacada dels darrers anys centrada en aquest tema, es focalitza l'atenció, d'una banda, sobre les estratègies d'articulació d'una veu narrativa capaç de definir els contorns de les alteritats en contacte; i, per altra banda, sobre la capacitat i la intencionalitat de l'exercici literari de Serés. S'observa l'efecte i la voluntat (o no) de denúncia del relat que relliga l'obra i quin paper hi juga la concessió d'una veu pròpia a la subalternitat que representen les persones immigrades, amb el jo narratiu com a eix que vertebra totes aquestes històries de vida relligades en el llibre. La qüestió que es vol desenvolupar aquí és la de discernir la frontera entre l'escriptura del jo i la transcripció o la plasmació de la realitat a partir de la no-ficció i en base a la informació recollida sobre el terreny.

Análisis de la literaturitzación del fenómeno migratorio en el marco del sistema literario catalán, a partir de la exégesis de "La pell de la frontera" (2014), de Francesc Serés. Tomando el trabajo del escritor de la Franja como obra más destacada de los últimos años centrada en este tema, se focaliza la atención, por un lado, sobre las estrategias de articulación de una voz narrativa capaz de definir los contornos de las alteridades en contacto; y, por otro lado, sobre la capacidad y la intencionalidad del ejercicio literario de Serés. Se observa el efecto y la voluntad (o no) de denuncia del relato que religa la obra y cuál es el papel que juega la concesión de una voz propia a la subalternidad que representan las personas inmigradas, con el yo narrativo como eje que vertebra todas estas historias de vida religadas en el libro. La cuestión que se quiere desarrollar aquí es la de discernir la frontera entre la escritura del yo y la transcripción o la plasmación de la realidad a partir de la no-ficción y en base la información recogida sobre el terreno.

Analysis of the literaturization of the migratory phenomenon within the framework of the Catalan literary system, based on the exegesis of "La pell de la frontera" (2014) by Francesc Serés. Taking the work of the Franja writer as the most outstanding work of recent years focused on this topic, attention is concentrated, on the one hand, on the strategies of articulation of a narrative voice capable of defining the contours of the alterities in contact; and, on the other hand, about the capacity and intentionality of the literary exercise of Serés. The effect and the will (or not) of denunciation of the story that relates the work is observed and what role does the concession of an own voice to the subalternity represent by the immigrant people, with the narrative me as the axis which vertebra all these life stories linked in the book. The question that is to be developed here is that of discerning the boundary between the writing of the self and the transcription or the expression of reality from non-fiction and based on the information gathered on the ground.