Les cerimònies i rituals de l'edat mitjana han tingut sempre una imatge romàntica i alhora plena de fantasia. Ens imaginem fàcilment els cavallers de la Taula Rodona i el rei Artús amb l'espasa Excàlibur a la mà. La història de Catalunya ens pot oferir moments semblants: la coronació dels reis de la Corona d'Aragó, amb tota la solemnitat i magnificència que aquestes cerimònies exigeixen. Tenim, per exemple, la descripció que Ramon Muntaner ens ha lliurat, en la seva Crònica, de la coronació del rei Alfons el Benigne (1328), plena de detalls enlluernadors i d'una gran plasticitat. Ara bé, la narració de Muntaner és realment fidel a allò que ha tingut lloc, o més aviat és una eina de propaganda política destinada a glorificar la Corona d'Aragó i a justificar el seu autor?

Las ceremonias y rituales de la Edad Media han tenido siempre una imagen romántica y al mismo tiempo llena de fantasía. Nos imaginamos fácilmente los caballeros de la Tabla Redonda y el rey Arturo con la espada Excalibur en la mano. La historia de Cataluña nos puede ofrecer momentos similares: la coronación de los reyes de la Corona de Aragón, con toda la solemnidad y magnificencia que estas ceremonias exigen. Tenemos, por ejemplo, la descripción que Ramon Muntaner nos ha entregado, en su Crónica, de la coronación del rey Alfonso el Benigno (1328), llena de detalles deslumbrantes y de una gran plasticidad. Ahora bien, ¿la narración de Muntaner es realmente fiel a lo que ha tenido lugar, o más bien es una herramienta de propaganda política destinada a glorificar la Corona de Aragón y justificar a su autor?

Bachelor thesis for the Catalan Language and Literature program on Catalan Philology.