El presente trabajo es un análisis fílmico de la obra Tag (Riaru Onigokko, 2015) del director japonés Sion Sono tomando con filtros teóricos el estructuralismo, postestructuralismo, el psicoanálisis y la teoría fílmica feminista. Así, aspectos teóricos como la identificación del espectador, el espacio, la performatividad del género y la vigilancia heterosexual, la fase del espejo lacaniana, la metáfora de la caverna platoniana y la pulsión de muerte freudiana se aplican a un análisis que recorre las tres instancias del sujeto-espectador de Stephen Heath.

The present work is an analysis of the work filmic Tag (Riaru Onigokko, 2015) Japanese director Sion Sono filters taking theoretical structuralism, postestructuralismo, psychoanalysis and feminist film theory. Thus, the theoretical aspects such as the identification of the spectator, space, gender and performatividad surveillance heterosexual Lacanian mirror stage, the metaphor of the cave platoniana and death instinct Freud applied to analysis covers the following three subject-viewer Stephen Heath.

El present treball és una anàlisi fílmico de l'obra Tag (Riaru Onigokko, 2015) del director japonès Sion Sono prenent amb filtres teòrics l'estructuralisme, postestructuralismo, la psicoanàlisi i la teoria fílmica feminista. Així, aspectes teòrics com la identificació de l'espectador, l'espai, la performatividad del gènere i la vigilància heterosexual, la fase del mirall lacaniana, la metàfora de la caverna platoniana i la pulsió de mort freudiana s'apliquen a una anàlisi que recorre les tres instàncies del subjecte-espectador de Stephen Heath.