El document de discussió analitza els fonaments, definicions, marcs conceptuals i l'evidència empírica de l'economia compartida i el consum col·laboratiu. A més, i a través d'una mostra per a 14,050 ciutadans dels 28 països de la Unió Europa el 2016, es caracteritza el perfil dels usuaris (1,792) i dels proveïdors (496) de les plataformes col·laboratives, així com se'n investiguen els seus predictors. Aquesta investigació empírica obté dos resultats principals. En primer lloc, es confirma que les motivacions per a l'ús de les plataformes col·laboratives són econòmiques i d'utilitat (preu i conveniencia), mentre que les motivacions per a la provisió són ideològiques (intercanvis no monetaris). En segon lloc, s'identifiquen tot un conjunt de factors socio-demogràfics que també prediurien el consum col·laboratiu. Les persones més joves; homes; que conviuen en llars amb més familiars; amb més anys de formació; en contextos professionals d'emprenedoria, responsabilitats directives o elevada qualificació; que viuen en grans ciutats o àrees metropolitanes; i que són ciutadans dels països de l'Europa continental, són les més propenses a l'ús de les plataformes col·laboratives. Finalment, el document discuteix les principals implicacions conceptuals (teoria de l'intercanvi compartit) i empíriques (causes i efectes) de l'economia compartida i el consum col·laboratiu.

El documento de discusión analiza los fundamentos, definiciones, marcos conceptuales y la evidencia empírica de la economía compartida y el consumo colaborativo. Además, y a través de una muestra para 14,050 ciudadanos de los 28 países de la Unión Europa el 2016, se caracteriza el perfil de los usuarios (1,792) y de los proveedores (496) de las plataformas colaborativas, así como se investigan sus predictors. Esta investigación empírica obtiene dos resultados principales. En primer lugar, se confirma que las motivaciones para el uso de las plataformas colaborativas son económicas y de utilidad (precio y conveniencia), mientras que las motivaciones para la provisión son ideológicas (intercambios no monetarios). En segundo lugar, se identifican todo un conjunto de factores socio-demográficos que también prediurien el consumo colaborativo. Las personas más jóvenes; hombres; que conviven en hogares con más familiares; con más años de formación; en contextos profesionales de emprendeduría, responsabilidades directivas o elevada calificación; que viven en grandes ciudades o áreas metropolitanas; y que son ciudadanos de los países del Europa continental, son las más propensas al uso de las plataformas colaborativas. Finalmente, el documento discute las principales implicaciones conceptuales (teoría del intercambio compartido) y empíricas (causas y efectos) de la economía compartida y el consumo colaborativo.

The discussion paper analyzes the fundamentals, definitions, conceptual frameworks and the empirical evidence of shared economy and collaborative consumption. In addition, and through a sample for 14,050 citizens of the 28 countries of the European Union in 2016, the profiles of users (1,792) and providers (496) of collaborative platforms are characterized, as well as their predictors are investigated. This empirical research obtains two main results. In the first place, it is confirmed that the motivations for the use of collaborative platforms are economic and useful (price and convenience), while the motivations for the provision are ideological (non-monetary exchanges). Second, we identify a whole set of socio-demographic factors that also predict collaborative consumption. The younger people; mens; Who live in households with more relatives; With more years of training; In professional contexts of entrepreneurship, managerial responsibilities or high qualification; Living in large cities or metropolitan areas; And who are citizens of continental European countries, are the most likely to use collaborative platforms. Finally, the paper discusses the main conceptual implications (shared exchange theory) and empirical (causes and effects) of shared economy and collaborative consumption.