Las ciudades catalanas han sufrido desde el siglo XIX el mayor crecimiento poblacional y de extensión urbana de su historia. Los modos de transporte han contribuido a dicha extensión, mejorando la accesibilidad pero a su vez condicionando morfológicamente el crecimiento de la trama urbana. Para demostrarlo, se analizan mapas históricos, planes urbanísticos y datos socioeconómicos de 25 ciudades catalanas. Con ello se obtiene una reconstrucción cartográfica de la evolución seguida mediante Sistemas de Información Geográfica (SIG), lo que permite comparar diferentes períodos. De esa comparación se establecen patrones de crecimiento que relacionan las ciudades con la infraestructura ferroviaria y que pueden agruparse formando un modelo teórico. El modelo que se propone está constituido por seis etapas. Las más representativas muestran la atracción que la estación ferroviaria ejerce sobre la ciudad, el efecto barrera causado por las vías férreas, así como los proyectos de superación e integración urbana del ferrocarril.

Les ciutats catalanes han sofert des del segle XIX el major creixement poblacional i d'extensió urbana de la seva història. Les maneres de transport han contribuït a aquesta extensió, millorant l'accessibilitat però al seu torn condicionant morfològicament el creixement de la trama urbana. Per demostrar-ho, s'analitzen mapes històrics, plans urbanístics i dades socioeconòmiques de 25 ciutats catalanes. Amb això s'obté una reconstrucció cartogràfica de l'evolució seguida mitjançant Sistemes d'Informació Geogràfica (SIG), la qual cosa permet comparar diferents períodes. D'aquesta comparació s'estableixen patrons de creixement que relacionen les ciutats amb la infraestructura ferroviària i que poden agrupar-se formant un model teòric. El model que es proposa està constituït per sis etapes. Les més representatives mostren l'atracció que l'estació ferroviària exerceix sobre la ciutat, l'efecte barrera causat per les vies fèrries, així com els projectes de superació i integració urbana del ferrocarril.

Since the XIX Century, Catalan cities have undergone the biggest growth in history regarding their population and urban extension. Transportation systems have contributed to such growth, making the cities more accessible, but at the same time morphologically determining the growth of the urban fabric. In order to demonstrate this, historical maps, urban plans, and socio-economic data of the 25 Catalan cities are analyzed. Obtaining a cartographic reconstruction of the undergone evolution using Geographic Information Systems (GIS), which allow us to compare different time periods. From the comparison, growth patterns are established relating cities with the railroad infrastructure, and which can be grouped together forming a theoretical model. The model proposed consists of six stages. The most representative ones show the attraction that the railroad station exerts over the city, the barrier effect caused by the railway system, as well as the projects of urban railroad systems improvement and integration.