Peer-reviewed

Las redes de infraestructura condicionaron de forma central las formas de población en Argentina. Un ejemplo paradigmático fue la colonización del Alto Valle del Río Negro. En una primera etapa la red de referencia fue el ferrocarril. La configuración de la red ferroviaria argentina siguió en su etapa inicial el esquema de inversión de capital fijo, dónde fondos de inversión ingleses financiaban la construcción infraestructural y recuperaban el capital progresivamente con fletes y derechos de explotación. La red resultante se articuló entorno Buenos Aires y se fue extendiendo progresivamente en forma de malla a medida que se colonizaba la Pampa o se encontraban yacimientos naturales. De este modo, las actividades de producción agrícola, ganadera y extractiva retornaban paulatinamente a la compañía el capital aportado. No obstante, el Gobierno de la Nación Argentina veía con preocupación la falta de pobladores en la región más austral del país: la Patagonia. Su climatología adversa, la falta de recursos hídricos y las constantes agresiones de los indígenas, impedían el establecimiento definitivo de colonos que garantizasen la argentinización de las tierras. Por ello, se iniciaron un conjunto de políticas gubernamentales enfocadas a la colonización patagónica.

Les xarxes d'infraestructura van condicionar de forma central les formes de població a Argentina. Un exemple paradigmàtic va ser la colonització de l'Alt Vall del Riu Negre. En una primera etapa la xarxa de referència va ser el ferrocarril. La configuració de la xarxa ferroviària argentina va seguir en la seva etapa inicial l'esquema d'inversió de capital fix, on fons d'inversió anglesos finançaven la construcció infraestructural i recuperaven el capital progressivament amb nolis i drets d'explotació. La xarxa resultant es va articular entorn Buenos Aires i es va ser estenent progressivament en forma de malla a mesura que es colonitzava la Pampa o es trobaven jaciments naturals. D'aquesta manera, les activitats de producció agrícola, ramadera i extractiva retornaven gradualment a la companyia el capital aportat. No obstant això, el Govern de la Nació Argentina veia amb preocupació la falta de pobladors a la regió més austral del país: la Patagònia. La seva climatologia adversa, la falta de recursos hídrics i les constants agressions dels indígenes, impedien l'establiment definitiu de colons que garantissin la argentinització de les terres. Per això, es van iniciar un conjunt de polítiques governamentals enfocades a la colonització patagònica.

Infrastructure networks centrally conditioned the forms of population in Argentina. A paradigmatic example was the colonization of the Alto Valle del Rio Negro. In a first stage, the reference network was the railroad. The configuration of the Argentine railway network continued in its initial stage with the fixed capital investment scheme, where English investment funds financed the infrastructural construction and gradually recovered capital with freight and exploitation rights. The resulting network was articulated around Buenos Aires and gradually expanded as a mesh as the Pampas were colonized or natural deposits were found. In this way, the activities of agricultural, livestock and extractive production gradually returned to the company the capital contributed. However, the Government of the Argentine Nation saw with concern the lack of inhabitants in the southernmost region of the country: Patagonia. Its adverse climatology, the lack of water resources and the constant aggressions of the indigenous peoples, prevented the definitive establishment of settlers who guaranteed the Argentineization of the lands. Therefore, a set of government policies focused on the Patagonian colonization began.