This article describes and analyzes the collaborative design of a citizen science research project through cocreation. Three groups of secondary school students and a team of scientists conceived three experiments on human behavior and social capital in urban and public spaces. The study goal is to address how interdisciplinary work and attention to social concerns and needs, as well as the collective construction of research questions, can be integrated into scientific research. The 95 students participating in the project answered a survey to evaluate their perception about the dynamics and tools used in the cocreation process of each experiment, and the five scientists responded to a semistructured interview. The results from the survey and interviews demonstrate how citizen science can achieve a "cocreated" modality beyond the usual "contributory" paradigm, which usually only involves the public or amateurs in data collection stages. This type of more collaborative science was made possible by the adaptation of materials and facilitation mechanisms, as well as the promotion of key aspects in research such as trust, creativity and transparency. The results also point to the possibility of adopting similar codesign strategies in other contexts of scientific collaboration and collaborative knowledge generation.

Este artículo describe y analiza el diseño colaborativo de un proyecto de investigación de ciencia ciudadana a través de la co-creación. Tres grupos de estudiantes de centros de educación secundaria y un equipo de científicos idearon de forma participada tres experimentos sobre comportamiento humano y capital social en espacios públicos y urbanos. El objetivo del estudio es abordar cómo pueden integrarse en una investigación científica el trabajo interdisciplinar y la atención a preocupaciones y necesidades sociales, así como la construcción colectiva de preguntas de investigación. Los 95 estudiantes participantes en el proyecto respondieron una encuesta para evaluar su percepción sobre las dinámicas y herramientas utilizadas en el proceso de co-creación de cada experimento, y los cinco científicos respondieron a una entrevista semi-estructurada. Los resultados de las encuestas y entrevistas demuestran cómo la ciencia ciudadana puede alcanzar una modalidad «co-creada» más allá del paradigma habitual «contributivo», el cual únicamente suele implicar al público o amateurs en la recopilación de datos. Esta modalidad de ciencia más colaborativa con la ciudadanía fue posible gracias a la adecuación de materiales y mecanismos de facilitación, así como al fomento de aspectos clave en una investigación como pueden ser la confianza, la creatividad y la transparencia. Los resultados apuntan también hacia la posibilidad de adoptar estrategias similares de co-diseño en otros contextos de colaboración científica y generación colaborativa de conocimiento.

Aquest article descriu i analitza el disseny col·laboratiu d'un projecte de recerca de ciència ciutadana a través de la co-creació. Tres grups d'estudiants de centres d'educació secundària i un equip de científics van idear de forma participada tres experiments sobre comportament humà i capital social en espais públics i urbans. L'objectiu de l'estudi és abordar com poden integrar-se en una recerca científica el treball interdisciplinari i l'atenció a preocupacions i necessitats socials, així com la construcció col·lectiva de preguntes de recerca. Els 95 estudiants participants en el projecte van respondre una enquesta per avaluar la seva percepció sobre les dinàmiques i eines utilitzades en el procés de co-creació de cada experiment, i els cinc científics van respondre a una entrevista semi-estructurada. Els resultats de les enquestes i entrevistes demostren com la ciència ciutadana pot aconseguir una modalitat «co-creada» més enllà del paradigma habitual «contributiu», el qual únicament sol implicar al públic o amateurs en la recopilació de dades. Aquesta modalitat de ciència més col·laborativa amb la ciutadania va ser possible gràcies a l'adequació de materials i mecanismes de facilitació, així com al foment d'aspectes clau en una recerca com poden ser la confiança, la creativitat i la transparència. Els resultats apunten també cap a la possibilitat d'adoptar estratègies similars de co-disseny en altres contextos de col·laboració científica i generació col·laborativa de coneixement.