El present treball té com a objecte principal realitzar un anàlisi històric i constructiu del Teatre “La Massa” de Vilassar de Dalt, així com del procés adoptat recentment per a la seva rehabilitació i adequació per a les noves necessitats funcionals requerides en un teatre del segle XXI i la seva compatibilitat amb l’edifici original. Es pretén, mitjançant la investigació i recerca, assolir un coneixement més ampli de les tècniques constructives utilitzades en un tipus d’arquitectura de gran importància i ressò en el nostre país, com és l’arquitectura industrial basada en l’ús del maó i el ferro, aplicada de forma singular en un edifici d’espectacles. Així com prendre consciència de la figura històrica del seu autor, Rafael Guastavino i Moreno, gran innovador dels sistemes constructius d’aquest tipus d’arquitectura, en especial de l’aplicació de les tècniques de la volta de maó de pla en edificis públics i monumentals. Per altra banda, es realitza un estudi i seguiment de l’aplicació de les noves tècniques constructives en la rehabilitació d’un edifici singular i únic a Catalunya, que intenta trobar l’equilibri entre memòria històrica i modernització.