Aquest article compara quatre iniciatives socialment innovadores als territoris de Sants i Nou Barris Nord (Barcelona). La principal tesi que es desenvolupa és que els estudis d'innovació social, a part d'atendre la dimensió territorial d'aquestes iniciatives, haurien de considerar també les dinàmiques de lideratge col·lectiu que s'hi desenvolupen. En aquest sentit, s'identifiquen tres pràctiques de lideratge que resulten especialment rellevants per entendre els impactes de la innovació social en termes d'eficàcia i escalabilitat: la reformulació del discurs, la construcció de ponts entre diferents grups i actors socials i l'alliberament d'energies humanes. Concloem que el context històrico-geogràfic té un paper fonamental a l'hora d'entendre tant el sorgiment com l'impacte d'aquestes iniciatives. Tanmateix, l'agència resulta igualment important, especialment quan les condicions contextuals són adverses. La dialèctica entre el context i l'agència, així com la construcció de capacitats comunitàries als barris, apareixen com a factors clau per al foment d'una innovació social realment transformadora.