This article studies the presence of the Fantastic in three specific moments of modern Catalan art history: the painting of the Modernisme, Dau al Set and its context, and some contemporary photographic practices. The aim of the article is not to produce an inventory of Catalan works and artists that have worked on or with the Fantastic, but to discover its presence in the aforementioned moments, and to try to suggest its meanings. To do this, the article tries to establish a working definition of Fantastic art in order to define its chronology and its main aspects; it examines also the presence of the Fantastic in the Catalan cultural context

Aquest article revisa la presència del fantàstic en tres moments concrets de la història de l’art català dels darrers dos segles: la pintura del Modernisme, Dau al Set i el seu context, i algunes pràctiques fotogràfiques contemporànies. S’intenta en primer lloc establir una definició operativa del fantàstic que ens permeti fixar una cronologia i delimitar-ne els aspectes principals; tot seguit s’analitza la presència del fantàstic en el context cultural català i les seves limitacions. L’article no pretén fer un inventari d’obres i autors dedicats al fantàstic en l’art català, sinó rastrejar-ne l’existència en els moments esmentats i provar d’esbossar-ne el significat

Aquest article s’ha redactat parcialment gràcies a l’ajut concedit pel projecte «Imágenes y contraimágenes. Usos de la fotografía en las prácticas artísticas contemporáneas (IMCOFOTO)» (Ref.HAR2014-55271-P), finançat pel Programa Estatal de Foment de la Investigació Científica i Tècnicad’Excelència, Subprograma Estatal de Generació de Coneixement, en el marc del Pla Estatal d’Investigació (MINECO)