This article aims to analyze, from a comparative law perspective, the control mechanisms take in place to ensure compliance with the constitutional limitation of government debt in German and Spain. Specifically were analyzed, the German law creating the Stability Council to prevent situations of budget crisis, compared to the Spanish Law of Budgetary Stability and Financial Sustainability, with particular emphasis on the procedures, intervention measures and organs created to enforce structural deficit limits set by the European Union. This comparative analysis allows us to contrast two very different ways of dealing with the obligations stipulated by the European Union on the limitation of public debt in the composite States. In the German case, the federal law submits both levels of territorial administration (Bund and Länder) to the control of a joint participation body (StabilitätsRat). In the Spanish case the state law submits the regional levels to strict control by the Ministry of Finance and limited the role of the Council of Fiscal and Financial Policy to merely advisory functions. This not only does not give a satisfactory response to any failure by the State Administration, but it causes imbalance between the State and the Autonomous Communities

Este artículo tiene por objeto analizar, desde una perspectiva del derecho comparado, los mecanismos de control establecidos para garantizar el cumplimiento de la limitación constitucional de la deuda pública en España y Alemania. En concreto, se analizan la Ley alemana de creación del Consejo de Estabilidad para la prevención de situaciones de crisis presupuestaria en comparación con la Ley Orgánica de Estabilidad Presupuestaria y Sostenibilidad Financiera, haciendo especial hincapié en los procedimientos, los medios de intervención y los órganos encargados de hacer cumplir los límites de déficit estructural establecidos por la Unión Europea. Este análisis comparado permite contrastar dos formas distintas de afrontar las obligaciones impuestas por la Unión Europea en materia de limitación de la deuda pública en los Estados compuestos. En el caso alemán el legislador federal asume que la obligación de cumplimiento de los límites de endeudamiento y de déficit público corresponde tanto a la Federación como a los Länder y somete ambos niveles de administración territorial al control del StabilitätsRat, que es un órgano de participación conjunta. En el caso español el legislador estatal somete a los niveles territoriales no estatales y, en concreto, a las comunidades autó- nomas, a un estricto control por parte del Ministerio de Hacienda y limita a funciones meramente consultivas el papel del Consejo de Política Fiscal y Financiera. De este modo, no solo no se da una respuesta satisfactoria a los eventuales incumplimientos por parte de la Administración del Estado, sino que se establecen importantes desequilibrios en la relación entre el Estado y las comunidades autónomas

Aquest article té per objectiu analitzar, des d’una perspectiva del dret comparat, els mecanismes de control establerts per garantir el compliment de la limitació constitucional del deute públic a Espanya i Alemanya. En concret, s’analitzen la Llei alemanya de creació del Consell d’Estabilitat per a la prevenció de situacions de crisis pressupostària, en comparació amb la Llei orgànica d’estabilitat pressupostària i sostenibilitat financera, posant l’accent especialment en el procediments, els mitjans d’intervenció i els òrgans encarregats de fer complir els límits de dèficit estructural establerts per la Unió Europea. Aquesta anàlisi comparada permet contrastar dues maneres ben diferents d’afrontar les obligacions imposades per la Unió Europea en matèria de limitació del deute públic en els estats compostos. En el cas alemany, el legislador federal assumeix que l’obligació de compliment dels límits d’endeutament i de dèficit públic correspon tant a la Federació com als Länder i sotmet ambdós nivells d’administració territorial al control del StabilitätsRat, que és un òrgan de participació conjunta. En el cas espanyol el legislador estatal sotmet els nivells territorials no estatals i, en concret, les comunitats autònomes, a un estricte control per part del Ministeri d’Hisenda i limita a funcions merament consultives el paper del Consell de Política Fiscal i Financera. D’aquesta manera no només no es dóna una resposta satisfactòria als eventuals incompliments per part de l’Administració de l’Estat, sinó que s’estableixen importants desequilibris en la relació entre l’Estat i les comunitats autònomes