Una part fonamental del procés d’elaboració social de les llengües, de la seva constitució com a tals llengües, és la legitimació que cal propiciar entre els parlants i que els ha de permetre de creure que la representació limitada i uniforme –i normalment, escrita– de la llengua que és producte d’una determinada codificació és, en realitat, la llengua veritable. Són els usuaris de la llengua, en definitiva, els que legitimen, amb la seva creença i la seva adhesió sentimental, que “la llengua de tots” existeix, i que és un sistema relativament coherent i regular, delimitat i objectivament diferenciat de les llengües que ho són d’uns altres col·lectius