A professional writer with an outstanding career in Catalonia during the 1920s and 1930s, the journalist Manuel Brunet i Solà (Vic, 1889-Figueres, 1956) played an important part in the Empordà press of the post-war. Refugee in Castelló d'Empúries and Figueres since 1939 -from where he commented on international politics in the magazine Destino-, he participated in cultural activities and periodic local publications and, above all, taught the young generations of Empordà journalists of the time. This article revises his influence which his followers have not left unrecognised

Professional de la ploma amb una trajectòria destacada a nivell català durant els anys vint i trenta, el periodista Manuel Brunet i Solà (Vic, 1889 - Figueres, 1956) va tenir un paper destacat en la premsa empordanesa de postguerra. Refugiat des de 1939 a Castelló d'Empúries i Figueres -des d'on comentava la política internacional per a la revista Destino-, va participar en iniciatives culturals, va col·laborar en les publicacions periòdiques locals, i, especialment, va exercir un mestratge sobre les joves generacions de periodistes empordanesos d'aquella època, una influència que repassa el present article i que els mateixos protagonistes no han deixat de reconèixer

Aquest article s’emmarca en els resultats del projecte de recerca de la Universitat de Girona “El impacto de la ‘guerra civil europea’ en la figura del escritor-periodista (1914-1945): nuevos oficios, nuevos géneros, nuevas interrogaciones críticas”, finançat pel MINECO, ref. FFI2012-35868