L’estudi del govern municipal en l’antiguitat clàssica i tardana a Gerunda podríem comparar-lo a una moneda, que ens ofereix dues cares: la creu és la falta de dades documentals de tota mena que presentarem i analitzarem tot seguit; i la cara, la uniformitat dels governs de les ciuitates a l’occident de l’imperi romà i, més tard, dins del regne visigot, que ens fa possible resseguir un procés, amb pocs noms i molt més pobre del que voldríem, però que reflecteix, de ben segur, la realitat de manera molt precisa. Abans de continuar endavant, convé deixar ben clar que presentarem la qüestió objecte d'estudi en dos moments concrets ben diferents, que es van substituir en el temps però no de cop, sinó a través d'un procés llarg d'uns quants anys que va significar la transformació d'un model a un altre de ben diferent. Cal, doncs, que el lector ho recordi. Altrament, convé, encara que només sigui per situar-nos convenientment, dibuixar els grans trets de la història inicial d’aquesta ciutat per fixar el marc cronològic en el qual sobreposarem les dades relatives al govern al poder polític de la civitas