Over the past few decades, scientific attention and social mobilization regarding the role of agriculture in the use and management of the commons has gradually intensified. In this context, the multifunctionality of agriculture is increasingly considered as an approach able to integrate the productive function of agriculture with its environmental, heritage and landscape functions. This article aims to deepen the existing debate about the multifunctionality of agriculture and its social legitimacy as a mechanism for territorial management of the commons. For this purpose, we first conduct a review of the scientific literature and, secondly, use Eurobarometer reports to analyze the existing links between multifunctionality, sustainability of agriculture and its social legitimacy.

Au cours des dernières décennies, on a assisté à une intensification progressive del’attention scientifique et de la mobilisation sociale autour du rôle de l’agriculture dans l’utilisation et la gestion des ressources communes. Dans ce contexte, on envisage la multifonctionnalité de l’agriculture en tant qu’approche capable d’intégrer la fonction productive de l’agriculture avec des fonctions environnementales, patrimoniales et paysagistiques. Cet article vise à approfondir le débat actuel sur la multifonctionnalité de l’agriculture et sur sa légitimité sociale comme mécanisme de gestion territoriale des communes. A cet effet, nous avons passé en revue la littérature scientifique qui traitait de cette question, puis nous avons analysé, à partir des rapports de l’Eurobaromètre, quels sont les liens existant entre la multifonctionnalité, la durabilité de l’agriculture et sa légitimité sociale

En las décadas precedentes y de forma progresiva en los últimos años se ha intensificado la atención científica y la movilización social en torno al rol de la agricultura en el uso y la gestión de los bienes comunes. En este contexto, se viene apostando por el carácter multifuncional de la agricultura como enfoque capaz de integrar su función productiva con las funciones ambientales, patrimoniales o paisajísticas de su práctica. Este artículo tiene por objetivo adentrarse en el debate existente en torno a la multifuncionalidad de la agricultura y su legitimación social como mecanismo de gestión territorial de los bienes comunes. Con ello, se lleva a cabo, en primer lugar, una revisión de la literatura científica que ha tratado esta cuestión para, a continuación, analizar mediante el vaciado de los informes del Eurobarómetro, cuáles son los vínculos existentes entre la multifuncionalidad, la sostenibilidad de la agricultura y su legitimación social

Al llarg de les darreres dècades i de forma progressiva s’ha intensificat l’atenció científica i la mobilització social al voltant del rol de l’agricultura en l’ús i la gestió dels béns comuns. En aquest context, s’ha apostat pel caràcter multifuncional de l’agricultura com a enfocament capaç d’integrar la funció productiva amb les funcions ambientals, patrimonials o paisatgístiques de la seva pràctica. Aquest article té per objectiu endinsar-se en el debat existent al voltant de la multifuncionalitat de l’agricultura i la seva legitimació social com a mecanisme de gestió territorial dels béns comuns. Per fer-ho, es duu a terme, en primer lloc, una revisió de la literatura científica que ha tractat aquesta qüestió per, tot seguit, analitzar, a partir del buidatge dels informes de l’Eurobaròmetre, quins són els vincles existents entre la multifuncionalitat, la sostenibilitat de l’agricultura i la seva legitimació social