La voluntat d’aquest treball és, en primer lloc, analitzar el procés de patrimonialització de l’antiga central tèrmica de les Tres Xemeneies de Sant Adrià de Besòs, procés iniciat a finals dels anys noranta a través de les primeres reivindicacions identitàries per part de la ciutadania organitzada però que a dia d’avui encara resta inacabat; a l’espera d’un pensament, d’una idea, d’innovació, d’experimentació, que li atorgui significat i identitat, atesa la seva qualitat potencial. En segon lloc l’estudi se centra a recuperar la memòria del treball realitzat a la central: els processos productius, tipus de tecnologia, efectes artístics i industrials i significat social, abraçant una cronologia de gairebé trenta anys d’història, des de la creació de FECSA l’any 1951, fins els anys posteriors a la transició. A banda dels enfocaments propis de l’Antropologia i del Patrimoni Cultural, ha estat precís el recolzament de la Geografia Humana, donat que la instal·lació de la primera central tèrmica de Sant Adrià, a les acaballes de la Primera Revolució Industrial es considera l’embrió de la identitat industrial que ha acompanyat i modelat el municipi durant tot el segle XX.