Els processos d’adaptació cultural no han acabat per l’adult quan han après a parlar, a llegir i escriure, assumir un rol social, trobar un grup de referència... La nova generació, respecte a la qual l’actual l’adult pot estar fent de pare, no solament reactiva amb el seu tracte, la història infantil personalment viscuda o els components no assumits del seu autoconcepte de l’adult, sinó que també planteja conflictes cognitius i emocionals sobre criteris de valoració cultural, formes de vida, patrons de comportament, hàbits lingüístics, modes, indumentàries, plantejaments ideològics, organitzacions simbòliques, valoracions ètiques, admiracions estètiques... És molt freqüent que l’adult manifesti incapacitat per comprendre i incapacitat per actuar, impotència, desencant, al·lusió a l’edat per justificar el distanciament sense remei, la falta de participació o de comunicació amb la generació més jove. I no només amb la generació més jove. L’adult es troba en la necessitat d’aprendre, d’entendre els canvis que succeeixen al seu voltant i entendre’s a sí mateix davant la societat canviant. L’educació de persones adultes dóna la possibilitat a partir dels centres de formació d’adults de poder resoldre aquestes incògnites que es plantegen. Però és realment així? Des dels centres de formació d’adults és possible trobar el camí per on treballar la resposta i entendre els petits conflictes cognitius i emocionals que es plantegen? Aquesta és la incògnita que ha donat peu a la realització d’aquest treball i que queda reflectit en l’objectiu de l’estudi: conèixer com els centres de formació d’adults de la comarca del Gironès donen resposta a les necessitats educatives i socials que existeixen a la comarca pel que fa a la Formació de Persones Adultes (FPA)