La electrohilatura se ha postulado como un método sencillo, versátil y escalable a nivel industrial que permite obtener nanofibras por aplicación de un campo eléctrico de alto voltaje entre la punta de una aguja, donde se deposita una gota de solución de un polímero, y un colector metálico. Uno de los campos de aplicación más prometedores de esta tecnología es el enfocado al desarrollo de soportes biomateriales para el sector biomédico. Sin embargo, el control de los parámetros del proceso es clave para la obtención de productos eficaces. En este sentido, este trabajo presenta un estudio sistemático del efecto de los principales parámetros de la electrohilatura que pueden afectar al diámetro de las fibras obtenidas, enfocado específicamente al desarrollo de soportes biomateriales de naturaleza proteica (gelatina y colágeno), por tratarse de substratos de similar naturaleza a los componentes fibrosos encontrados en las matrices extracelulares de los tejidos biológicos. Los resultados obtenidos indican que factores como el tipo de polímero, la concentración, el disolvente y la conductividad del colector tienen una influencia significativa en el diámetro final de las nanofibras. Sin embargo, no se observó influencia en el diámetro cuando se varió el voltaje, caudal y distancia al colector del sistema

The electrospinning has been postulated as a simple, versatile and industrially scalable technique that allow the obtention of nanofibers by application of a high voltage electrostatic field between a metal capillary syringe, where a polymer solution drop is deposited, and a grounded collector. One of the most promising fields of application of this technology is focused in the development of scaffolds biomaterials for the biomedical sector. However, the control of the process parameters is crucial to obtain effective products. In this sense, this work presents a systematic study of the effect of the electrospinning main parameters that can affect the diameter of the obtained fibers, specifically focused on the development of protein based scaffolds, gelatin and collagen, since they are substrates of similar nature to the fibrous components found in extracellular matrices of biological tissues. The obtained results indicate that factors such as polymer type, concentration, solvent and collector conductivity have a significant influence on the final diameter of the nanofibers. However, no influence on the diameter was observed when the voltage, flow and distance to the collector were varied

La electrofilatura s’ha postulat com un mètode senzill, versàtil i escalable a nivell industrial que permet obtenir nanofibres per aplicació d’un camp elèctric d’alt voltatge entre la punta d’una agulla, on es diposita una gota de solució d’un polímer, i un col·lector metàl·lic. Un dels camps d’aplicació més prometedors d’aquesta tecnologia és l’enfocat al desenvolupament de suports biomaterials per al sector biomèdic. No obstant això, el control dels paràmetres del procés és clau per a l’obtenció de productes eficaços. En aquest sentit,aquest treball presenta un estudi sistemàtic de l’efecte dels principals paràmetres de la electrofilatura que poden afectar al diàmetre de les fibres obtingudes, enfocat específicament al desenvolupament de suports biomaterials de naturalesa proteica (gelatina i col·lagen), per tractar-se de substrats de similar naturalesa a la dels components fibrosos trobats en les matrius extracel ·lulars dels teixits biològics. Els resultats obtinguts indiquen que factors com el tipus de polímer, la concentració, el dissolvent i la conductivitat del col·lector tenen una influència significativa en el diàmetre final de les nanofibres. No obstant això, no es va observar influència en el diàmetre quan es va variar el voltatge, el cabal i la distància al col·lector del sistema