S’han realitzat diversos estudis que relacionen l’error refractiu amb paràmetres com la personalitat, la intel·ligència, la genètica, però, en canvi, no s’han fet estudis que relacionin l’error refractiu i l’atenció visual. PROPÒSIT: Estudiar les variacions en l’atenció visual relacionades amb l’estat refractiu, en un grup de 154 pacients composat per 74 homes i 80 dones de edat compresa entre els 20 i 40 anys. MÈTODE: Es van realitzar exàmens optomètrics per determinar les agudeses visuals i l’estat refractiu de cada pacient. A continuació, es va administrar un test informàtic d’atenció visual a cadascun i, posteriorment, es van traslladar a un full de càlcul Excel els temps de reacció obtinguts per al seu posterior tractament de dades. RESULTATS: Es van trobar diferències estadísticament significatives (p<0,05) en el grup dels pacients miops, concretament entre el grup de miops alts i mitjos i entre miops alts i baixos. Els subjectes miops amb un error refractiu més elevat tenien uns temps de reacció més alts que en el cas del miops amb error refractiu mitjà i baix. En alguns casos on es van comparar altres errors refractius i temps de reacció es van trobar diferències significatives però no al 95% del nivell de confiança com en els casos anteriors. CONCLUSIONS: Tenint en compte les diferents ametropies i, malgrat les limitacions inherents a aquest treball, els pacients miops amb major error refractiu han presentat una pitjor qualitat de la seva atenció visual.